|
|
De Feliu Ventura a Miquel Martí Pol
Fou un fred i trist novembre
en la tardor del nostre plor,
de la terra naix un xiscle
testimoni d'una mort.
Amb la mirada bategaves
abans de la teua nit,
i amb les paraules desvetllaves
tots els silencis i els crits.
Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.
En l'espai de les estrelles
t'has perdut en el meu cant,
però t'he trobat amb elles
i m'has fet entendre tant.
I ara que la terra calla
alce el meu puny novament,
i amb una nova tornada
farem brotar el moment.
Jo tornaré a cridar e teu nom contra el vent.
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!
Contra el vent!
|
